Balanç i perspectives de la lluita contra Bolonya

Balanç i perspectives de la lluita contra Bolonya

desembre 23, 2008 Actualitat, Campanyes, Estudiants, Resolucions

Les manifestacions, tancaments i ocupacions de facultats dirigides a frenar l’aplicació del Pla Bolonya són ja senyals d’identitat de la lluita estudiantil en l’Estat espanyol. Les jornades de lluita realitzades entorn del 13-N han sigut de gran importància i transcendència, no sols per la quantitat d’estudiants que van eixir al carrer, que es compten per desenes de mils en tot l’Estat, sinó també per la resposta donada més enllà de les principals ciutats i, sobretot, pel protagonisme general del moviment assembleari de base. El caràcter assembleari ha sigut el motor decisiu de les lluites, així com la major garantia dels principis i objectius que motiven esta lluita justa contra la privatització de l’ensenyament.

Els eixos reivindicatius que estan situats en primeríssima línia en la lluita són:
• La realització d’un profund debat de caràcter públic, amb participació de tota la comunitat estudiantil (alumnat, professorat, personal d’administració…).
• La paralització de l’aplicació de la reforma i de les classes durant el temps que dure este debat.
• La convocatòria d’un referèndum vinculant per a decidir sobre la conveniència, o no, dels plans d’estudi dissenyats en les altures de la Unió Europea.

Estes exigències, amb l’augment de la capacitat de mobilització i, en conseqüència, de la pressió sobre les autoritats educatives, s’han xocat ràpidament amb una negativa en els llocs on la lluita més ha avançat i només a través de la mobilització i la pressió s’ha forçat que es donen els debats.

Açò evidència el fracàs d’un model d’Universitat estructurada jeràrquicament, on la representativitat és inexistent quan el legítim clamor de milers d’estudiants demanen decidir per si mateixos, i no des de les altes instàncies polítiques i empresarials europees, sobre allò que els competeix: la seua formació i el seu futur.

L’aplicació de Bolonya en l’Estat Espanyol és la viva representació de les relacions de poder que existeixen davall el règim monàrquic: les élits decidixen i la voluntat i interessos de les grans majories són ignorades i excloses, quan no reprimides.

És per tots i totes conegut que diversos rectors han sol·licitat ajuda al Govern, al sentir-se incapaços per si mateixos de detindre el desenvolupament en ascens de la lluita en les seues facultats.
La repressió ha entrat ja en escena i ha sigut especialment desproporcionada en el cas dels 28 estudiants catalans amb expedients oberts, dels quals ja coneixem per decisió del consell de govern de la UAB que es demana l’expulsió d’1 any a 4 d’ells, de 2 anys a un altre i de 3 anys a un altre més, rebent els 22 restants una sanció pública. Esta decisió és gravíssima i vergonyosa. Nega el dret bàsic a l’estudi a estos jóvens i constitueix una amenaça al dret a l’opinió crítica i
disconforme del conjunt de l’alumnat. Els CJC exigim fermament la retirada d’estos expedients, i animem l’alumnat a denunciar estos fets públicament i fer seua esta reivindicació.
Fins a la data ha continuat l’ocupació i els tancaments en facultats (a Barcelona, a València, Salamanca…), del rectorat (com és el cas a Madrid) o altres espais (com ha ocorregut a Saragossa o Alacant). Les perspectives de lluita, ara que arriben les vacances de fi d’any, són bones, encara que amb força desigual depenent de cada territori.

Hi ha la confiança que frenar Bolonya és possible, com han fet a Grècia. De la lluita de l’alumnat grec traiem una conclusió molt simple, però que en la pràctica és el gran repte del moviment estudiantil en l’Estat Espanyol: unitat i organització, a través de la coordinació d’assemblees i amb la vista posada en la mobilització. Només així és possible l’èxit. És important per a això que sapiguem difondre cada vegada més informació crítica amb el procés de Bolonya per a sumar a més sectors estudiantils a la lluita activa. Només un moviment coordinat i assembleari podrà parar Bolonya.

Els CJC insistim, per tant, una vegada més en la importància d’anar teixint una major coordinació que abaste el nivell estatal. Esta coordinació ens dotarà de la capacitat de planificar els pròxims passos i pressionar amb majors forces en el moment oportú, per a conquistar avanços en el sentit que marquen les reivindicacions assumides pel moviment. Si l’aplicació de la reforma és estatal, responguem més fort, amb més unitat i coordinació.

PARALITZACIÓ DE L’APROVACIÓ DE GRAUS I DE L’APLICACIÓ DE PLANS PILOT
PER UN DEBAT PÚBLIC PROFUND DE TOTA LA COMUNITAT ESTUDIANTIL
PER L’ADMINISTRACIÓ DE LA INFORMACIÓ SUFICIENT I CRÍTICA A l’ALUMNAT
PEL DRET A DECIDIR. PER UN REFERÈNDUM VINCULANT
SOLIDARITAT AMB ELS 28 ESTUDIANTS CATALANS
PROHIBICIÓ DE L’ENTRADA DE LES FORCES REPRESSIVES EN ELS CAMPUS I FACULTATS.
PER LA COORDINACIÓ ESTATAL DES DE LES ASSEMBLEES DE BASE
NO A BOLONYA! NO A L’EEES!

Comité Central dels Col·lectius de Jóvens Comunistes
Madrid, Desembre 2008